martes, 29 de diciembre de 2009

4 habilitats llinguístiques

les 4 habilitats llinguistiques sòn: llegir, parlar, escriure i escoltar.Aquestes habilitats es interessant tenir-les ja que ens assegura un major coneixement i una millor forma d'expressarnos.

Llegir és comprendre un text escrit. Qui llegeix li dóna significat al text.
Llegim per aconseguir un objectiu, o bé per plaer o per arreglar la rentadora...
A la lectura interactuen el lector i el text. El lector es fa amb el text i aporta els coneixements que ja hi tenia.

Llegir és implicar-se en un procés de predicció i influència continu. Qui llegeix es formula una hipòtesi sobre el significat del text que després anirà verificant mentre llegeix.

Escriure és un procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

Un cop vist i explicades les 4 habilitats llinguístiques, queda clar per que és important tenir-les.

Característiques d'un text

Un text escrit o un discurs ha d'actuar amb sentit i eficàcia
Les característiques del text són descriptives(analitzen o expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic) o prescriptives(Característiques que determinen normes d'us).

Descriptives: coherència, cohesió i adequació.
Prescriptives: correcció i variació.

-Adequació: gran adaptació d'un discurs o text a la seva situació comunicativa tenint en compte el dialecte i registre.

-Coherència: Propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és. Estableix una relació lògica entre les diferents parts dels discurs, tenint en compte l'estructura del text.

-Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten a l'oient interpretar-los amb eficàcia

-Correcció:norma explícita d’ús en una comunitat lingüística.

- Variació: trets estilístics i expressius d’acord amb segons quins valors socials.

La descripció - COED

La descripció és un mode d'organització del discurs, que pretén representar lingüísticament a persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...

Hi ha dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, és limita a descriure amb la major objectivitat possible i precisió les característiques que el defineixen. És una característica dels textos científics i acadèmics.

Personalment crec que si que s'ha d'intentar ser el més objectiu possible, però que l'objectivitat no existeix, ja que tot el que descriurem és sobre el que nosaltres veiem. Segurament que si dues persones diferents fem la descripció d'un objecte de la forma més objectiva possible finalment quedaran dues descripcions una mica diferents.

A la descripció subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu i sol tenir una finalitat estètica.

Com es fa una descripció?

-Primer de tot s'ha d'explorar la situació.
Cal seleccionar amb molta cura les paraules exactes que ens permetin imaginar l'objecte. Es realitza segons una perspectiva i un punt de vista determinats. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors...
El contingut respon a preguntes, com ara: què és? com és? per a què serveix?

-Segon, s'ha d'ordenar les informacions que hem obtingut.

-Com a tercer pas seria redactar el text.
En les descripcions subjectives i descriptives hi sol haver moltes comparacions i metàfores i es fa us de la creativitat.

Competències comunicatives

Utilitzar i aprendre una llengua a part de fer servir el codi implica adquirir tota una sèrie d'habilitats per saber fer-lo servir en les diferents ocasions de comunicació que hi ha en un entorn determinat.

Com diu Loayza, aquesta competència és integral i inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, els seus usos i altres sistemes de comunicació i a una experiència social.

Segons Gumperz i Dell Hymes "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

Components de la competència comunicativa:

-Competència lingüística/gramatical:
Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, de lèxic, sintàctic i semàntic)

-Competència sociolingüística:
Fa referència a les regles socioculturals d’ús. És l’habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

- Competència discursiva:
Fa referència a l’habilitat per produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

- Competència estratègica:
Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o per compensar les insuficiències en una o més competències.

Debats

El penúltim dimarts de classe de l'any, ens va tocar realitzar el debat a l'assignatura de COED.
Uniforme SI / Uniforme NO era el tema del nostre debat.
Enfrentant-nos en un debat dos grups de 5 persones, tant un grup com un altre vam demostrar que sabem defensar les nostres idees i pensaments, ja que crec que el resultat final del debat va ser força bó.
Inconscientment l'Imma ens va fer treballar l'aspecte de parlar en públic, i dic inconscientment perquè la gent estaba més preocupada per el que havia de dir i no tant per el com ho havia de fer.

Un cop més hem treballat insconcientment coses que havien aprés setmanes abans i el resultat crec que ha estat força bó.

Territori

En l'exposició de territori l'Anais i jo, vam tractar el tema dels esports més coneguts i reconeguts als Estats Units. Va ser un tema que va escollir l'Anais pensant que a mi m'agradaria, ja que a ella també li agradava. El cert és que ho va encertar, ja que jo vinc un CFGS d'Esports.
L'exposició va tractar sobre la història de determinats esports com el futbol americà, el beisbol, el boxe, l'snowboard...
Tot i ser el primers en fet l'exposició, crec que no va sortir del tot malament, ja que no ens va donar temps d'acabar la nostre explicació.

Malgrat tot, aquesta exposició també m'ha servit per conèixer coses noves sobre els esports esmentats, i per treballar amb una companya de classe a la que mai havia vist i gràcies al treball l'he conegut.

Diferències entre llengua oral i llengua escrita

Comentaré per sobre les diferències que trobem entre el llenguatge oral i el llenguatge escrit:

La llengua oral es fa servir normalment en àmbits privats, l'emissor té més llibertat per elaborar estructures i per fer canvis de ritme i velocitat. És més espontània i fa servir frases breus inclús, inacabades. Fa servir oracions simples i breus i un lèxic menys formal.

El llenguatge escrit per contra es fa servir més en àmbits públics, no és tan espontània i les oracions són més complexes

En quant al context en el llenguatge oral el receptor comprèn al mateix moment que està escoltant el text i es crea interacció entre emissor i receptor. Amb el llenguatge escrit el receptor percep simultàniament el text des de que el rep, però no hi ha interacció.

El llenguatge oral és molt més ràpid i permet rectificar en el mateix moment que es parla. El llenguatge no verbal juga un paper molt important en la comunicació oral.

Com parlar bé en públic

A la assignatura de COED l'Imma ens va encarregar de llegir un llibre anomenat "Com parlar bé en públic". Aquest llibre tracta sobre donar idees i solucions alhora d'enfrentarte a parlar o exposar en públic.

Si que es cert que les tècniques que s'anomenen en el llibre son bones però a mi el que realment em preocupa és el fet d'enfrentar-te al públic.
Si que es cert que més d'un treball nostre dependrà de l'exposició que i fem, ja que és el que veu la gent i per això hem de tractar de explicar el més important de la millor manera possible. A més a més, és evident que també ens pot ajudar en situacions complicades com poden ser una entrevista de feina.

Elogi a la Feblesa

El mateix dimecres dia 9 de desembre, vàrem entregar un treball sobre el llibre de l'Alexandre Jollien titulat Elogi a la Feblesa.
El llibre consisteix en un diàleg permanent de Alexandre amb Sòcrates en el qual es questionen moltes coses. Una d'elles la normalitat.
A més a més, el llibre ens ensenya i ens dòna un cop més un exemple de superació, ja que Jollien estaba destinat a treballar enrotllant cigars, va fer tot el possible per estudiar filosofia i així poder arribar on ningú esperaba que i arribés.

Jollien comenta que sense l'ajut d'amics, pares i la mirada dels altres no hagués fet res del que a aconseguit, ja que el primer que el va motivar a escriure'l va ser la mirada dels altres i plantejarse com definir la paraula normalitat.
Després de llegir-lo, segur que ens costa pensar una mica més que és la normalitat...

lectura en veu alta

El dimecres dia 9 de desembre durant la sessió de seminari em va tocar fer la lectura en veu alta. El text k vaig escollir es un tròs del llibre "un món sobre rodes" de l'Albert Casals.
Aquest fragment del text parlava sobre la felicitat, i sé que no vaig transmetre del tot bé el transmitia. Lectura massa ràpida i sense donarli la pausa necessària a cada punt. Aquests van ser errors en el quals vaig notar que els vaig cometre per els nervis, ja que el text me'l havia llegit uns quants cops.